BREU HISTORIA DEL CLUB FALCONS SABADELL

Història de la Masia

El naixement del nucli inicial que constituiria la nostra associació, es remunta a l’any 1951.

Va ser aquest any quan una colla de nois amb inquietuds de caràcter nacionalista, atrets per la cultura, la muntanya, la sardana.... van formar un grup amb el nom de Cau Verdaguer, i es reunien al carrer d´Osca, 25.

Els joves que passaren pel Cau Verdaguer, que en formaven part des del començament o que si van afegir més tard o que hi col·laboraven en alguna etapa del seu desenvolupament , són els següents:
Ramon Alimon, Enric Argemí, Jordi Artigas, Josep Bartrés, Josep Beltran, Vicenç Bornay, Agustí Costa, Antoni Davesa, Xavier Farell, Joan Farell, Felip Fernández, Joan Raluy, Joan Sala, Jaume Tricuera, i Francesc Trilla.

Més endavant, i desprès d’una breu estada al carrer d´Osca, el Cau Verdaguer, cap el març del 1953, es traslladà al Casal de l´Acció Catòlica del carrer Sant Josep, 22 (antiga mansió dels Barata) on entrà en contacte amb el Grup núm. 2, Germans Artés, de l´O.C.P.D. (Orientació Catòlica i Professional del Dependent), i amb la secció esportiva de l´Escola Nocturna de l’Acció Catòlica de Sant Fèlix (futbol i handbol i el grup de pessebrisme).

El grup inicial del moviment de l´O.C.P.D. de Sabadell, estava format per:
Mossèn Joan Aran, Ramon Bella, Amadeu Rosell, Antoni Figaró, Dionís Torruella i Josep Mª Codina.

Els provienents de l´Escola Nocturna de Jesús Obrer de l´Acció Catòlica eren:
Josep López, Rafel Montllor, Antoni i Ferran Escayola, Jaume Joval, Joaquim Serrano i molts d’altres, que participaven en les activitats de lleure i de formació.

L´O.C.P.D. tenia per finalitat la formació religiosa, moral, professional i la defensa i elevació de les condicions de vida dels treballadors (oficinistes i dependents de la industria i el comerç), segons les normes i principis de la doctrina social cristiana, i com que el grup fundacional procedia de l’antiga Federació de Joves Cristians de Catalunya, era un fet natural la defensa de la llengua i la recuperació de les llibertats i els valors tradicionals de Catalunya.

Les seves finalitats es tractaven d’aconseguir per mitjà de cercles d’estudis, Jornades d’estudi i revisió de vida, per part dels militants, i d’altres actes per a tots els simpatitzants.

Tot i la integració d’ambdós grups, les activitats de muntanya anaven a càrrec de Cau Verdaguer mentre que les sardanes (colla Sol de Catalunya), el futbol i handbol (els Júniors i els Delfins) i el tennis taula, anaven a nom d´O.C.P.D.

El 1958, s’habilità un local al carrer de Sant Quirze, 56 1er., Durant l’any 1961, es va obrir una petita cooperativa de consum, situada al local del carrer d´Osca 25, amb repartiment a domicili per als socis.

L’abril de 1968, amb motiu de l’enderroc del local del carrer Sant Josep, i amb la complaença de Mossèn Joan Santaeularia, rector de la parròquia de Sant Oleguer i Director del Col·legi Salesià, es traslladaren totes les activiatst al nou “Centre de Sant Oleguer”, el qual era estatge i lloc d’acolliment del A.A. Alumnes Salesians, el Grup de Joventut Unida i la gent del barri de Sant Oleguer. L´O.C.P.D. adoptà en totes les seves activitats esportives el nom de FALCONS, que era el del Grup de Gimnastes de la F.J.C. fins el juliol del 1936, i representà la implantació de FALCONS al barri de Sant Oleguer.

El 1970, degut a l´increment d’activitats i associats, es traslladen totes les activitats a una casa vella del carrer Calassanç Duran 39, que a poc a poc es va anar condicionant. En el nou estatge social adoptem definitivament el nom de CLUB FALCONS.

En el nou local, el Club Falcons hi estigué set anys, i s’hi desenvolupen un munt d’activitats noves, tal com la creació del Grup Esplai Falcons i l´Esclop. També el grup de muntanya i espeologia (G.E.F.) amb les noves generacions, i el d’alta muntanya (F.A.M.), a més, el grup de teatre, el cinema fòrum i recreativa.

Un dels fets importants d’aquest període fou la compra d’una casa pairal vella i terrenys al poble de Cornellana (Alt Urgell), el 7 d’abril de 1973, i que a cop de molts esforços es transformà en Refugi per als associats, i més endavant en casa de colònies i refugi per altres grups organitzats d’esplai, escoles, agrupament escoltes, etc.

El 1977, el local no donava més de si, i ja ens havien deixat una casa vella al carrer Regàs, els germans Gispert, en la qual s’ubicava l’esplai. Amb el retorn de Mossèn Joan Santaeularia a la Parròquia de Sant Oleguer, i amb el seu suport, s’iniciaren converses amb el Sr. Gacía-Planas, propietari de la Masia de Sant Oleguer, a fi de poder comprar-la o llogar-la per al Club Falcons (ja que la masia estava amb un estat bastant precari d’abandonament) i així poder utilitzar-la per les activitats i obrir-la al barri on estava immersa.

Arribat a un acord de compra a pagar en uns quants anys, es va fer una campanya de recollida de diners a particulars i institucions per poder pagar l’entrada i les primeres reformes imprescindibles. I així, el dia 4 de desembre de 1977, s’inaugurà oficialment la Masia de Sant Oleguer com a nou estatge del Club Falcons i fou beneïda pel mateix Mossèn Joan Santaeularia.

L’arribada a la masia de Sant Oleguer, es va compartir uns quants mesos amb el local del carrer Calassanç Duran, ja que moltes de les obres d’arranjament les feien socis de l’entitat, la majoria sense remunerar, i s’anaven compaginant els dos locals.

Cal destacar la col·laboració espontània de molta gent del barri Nostra Llar Sant Oleguer, que de mica en mica hi col·laborà i ens hi donà suport a la tasca que volíem desenvolupar en aquest sector.

Es van crear noves activitats socials ja que l’espai ho mereixia. Una de les més beneficiades va ser el tennis taula ja que per fi varem poder tenir un local adequat pel partits oficials de competició federada. El local del carrer Calassanç Diran no reunia les condicions ni mides necessàries i anaven a jugar als Maristes i posteriorment a l’Acadèmia Catòlica.

Una de les seccions que es va potenciar molt va ser el “Grup Jovent” d’antics nens del grup d’esplai i del nou jovent del barri de Sant Oleguer-Sol i Padrís que s’hi anava incorporant. Dintre del Grup Jovent, s’hi va incorporar també la secció d´espeologia que es va veure reforçada amb aquest tipus d’activitat. S’organitzaven moltes excursions de tot tipus, en pla excursionista i en pla col·lectiu o amb autocars.

Una altra de les seccions que es va potenciar va ser la recreativa de la qual va sortir l’idea d’organitzar l´Aplec de la Masia de Sant Oleguer al barri.

Al local se’l dotà d’una sèrie de mobiliari per al grup de gent que fou subvencionat de l´Obra Social de la Caixa d´Estalvis de Sabadell

També s’hi va construir una llar de foc a la sala de les antigues quadres de la masia, i quedà com a lloc social molt confortable i acollidor, avui anomenat “sala dels arcs”. Els caps de setmana sempre hi havia varies famílies o grups de socis que es portaven el menjar o se’l cuinaven a la llar de foc (principalment a l’hivern i la tardor). Aquesta activitat encara perdura amb el grup de “els divendres faves tendres” i que forma part de la secció recreativa i on hi pot participar tothom.

D’aquesta mateixa època ve la fundació de la Cooperativa de treball associat Servi-Gestió SCCL que és la que legalment fa funcionar la nostra Casa de Colònies de Cornellana i altres associades com les de Xert i Can Salgot.

TORN D’AGRAÏMENTS

D’entrada el primer que devem l’agraïment és al Sr. Josep Mª Garcia-Planas i al Sr. Calvet per la consideració vers la nostra entitat, ja que amb tota la nostra bona voluntat no varem poder evitar de retrassar-nos en els pagaments de la masia. No obstant totes les inquietuds han tingut la seva compensació amb l’obra social que hem fet, també hem mantingut arraigades les festes tradicionals i creiem hem fet una bona feina per tothom.

Creiem doncs, que el Sr. García-Planas encara que el varem fer patir al començament, es pot sentir satisfet de la labor que ens ha ajudat a aconseguir. No cal dir que sense l’ajut dels socis, institucions i altres, no hauríem fet aquesta bona feina.

Hem de fer un apartat especial per agrair als socis, amics, familiars que d’ençà del nostre naixement com a entitat, dissortadament ens han deixat per sempre més. Voldríem retre homenatge sense restar mèrits als altres a: Pere Sabartés, Mossen Joan Santaeularia, Agustí Costa, Pepita Monné, Jordi Pablo, Josep Beltran, Rosa Mª Monné, Antoni Coret, Josep Monné, Mª Teresa Visa, Pepita Serrano, Tomàs Felip, Mercè Copons, Josep Bartrés i Ramon Alimon (preguem disculpes per si omitim a algú).

Ramon Alimon i Escuert 3 de juny de 2001

Amb Coratge de jovent
tinguéreu la bona pensada
de crear el Sol Ixent
que en forma de sardana
us unís al pensament

Aquest nom no fou possible
doncs ja estava adjudicat,
però esbrinant tots els magí
per fi us en vareu sortir
i Sol de Catalunya es va convertir.

I d’aquesta petita llavor
portant molt de treball al darrera,
però amb il·lusió o esforç
creareu aquesta entitat
fent de senyera un gran falcó.

D’això han passat 50 anys,
molta gent per aquí ha passat
segur que bon record en tenen
i orgullosos tots es senten
del poc o molt que han deixat.

Tan de bo molts més anys passin
perquè la mainada d’avui
trobin en aquesta masia
els mateixos sentiments
que aquells joves d’anys ençà
hi varen poder trobar.

Actes celebració 50è aniversari (1951-2001) 3 de Juny de 2001